Canal Rideau, 8 Km de canal en el que es pot patinar sobre gel. Les baixes temperatures permeten patinar en aquest lloc desde primers de Gener fins a ben entrat el mes de Març. Com no, ho haviem de provar, es clar. Sobretot per estrenar els patins nous de la Laia. Diumenge passat vam quedar amb en Daniel, un noi de Hoquei i la seva family. Pascall, la seva dona i les seves dues filles Juliette i Zoé. Fotia bastant de fred i vam anr fins al Canal caminant, (a 10 min. de casa) hi han unes escaletes per poder baixar fins al gel i uns bancs per poder posar-se els patíns. Jo portaba uns patíns professionals de jugador de hoquei sobre gel, pero aixó no t'asegura l'estabilitat, creieu-me. Per començar jo semblava un "pato mareao" no tenia collons de deixar-me relliscar per el gel davant la mirada incrédula de les dues filles del nostre amic i de la Laia que es pixaba de riure. Una estona després, crec, que li vaig agafar el "truquillo" xq vaig caure menys del que em pensaba, pero vaig fer el panoli més que ningú, jejeje. Lo millor son els xiringuitos per pendre algo que hi ha dins el Canal, pots fer un café o una xocolata calenta per descansar una estona. Al final van ser dues hores de patinar, amb unes 6 caigudes de cul al gel, una que gairebé es pixa sobre, una tassa de xocolata calenta i una cua castor per berenar. Petons i blaus al cul!!!!
Aventures i desventures de dos piltrafilles perduts a les ameriques de dalt.
viernes, 23 de enero de 2009
Ice skating = Ostia fija
Canal Rideau, 8 Km de canal en el que es pot patinar sobre gel. Les baixes temperatures permeten patinar en aquest lloc desde primers de Gener fins a ben entrat el mes de Març. Com no, ho haviem de provar, es clar. Sobretot per estrenar els patins nous de la Laia. Diumenge passat vam quedar amb en Daniel, un noi de Hoquei i la seva family. Pascall, la seva dona i les seves dues filles Juliette i Zoé. Fotia bastant de fred i vam anr fins al Canal caminant, (a 10 min. de casa) hi han unes escaletes per poder baixar fins al gel i uns bancs per poder posar-se els patíns. Jo portaba uns patíns professionals de jugador de hoquei sobre gel, pero aixó no t'asegura l'estabilitat, creieu-me. Per començar jo semblava un "pato mareao" no tenia collons de deixar-me relliscar per el gel davant la mirada incrédula de les dues filles del nostre amic i de la Laia que es pixaba de riure. Una estona després, crec, que li vaig agafar el "truquillo" xq vaig caure menys del que em pensaba, pero vaig fer el panoli més que ningú, jejeje. Lo millor son els xiringuitos per pendre algo que hi ha dins el Canal, pots fer un café o una xocolata calenta per descansar una estona. Al final van ser dues hores de patinar, amb unes 6 caigudes de cul al gel, una que gairebé es pixa sobre, una tassa de xocolata calenta i una cua castor per berenar. Petons i blaus al cul!!!!
jueves, 15 de enero de 2009
We comeback....OSTIAP#T#QUINFREDQUEFOT!!!
Ja som aquí!!! (o allà, según se mire).
Dissabte a la tarda (d'aquí) vam arribar a la Capi, després d'haver fet els 400m obstacles per l'aeroport de Frankfurt en temps record, tenir unes poques turbulencies en l'avió de Canada, fer una hora de cua per ensenyar el pasaport a uns polis de película, i fer una altra hora de d'espera per saber que les nostres maletes estaven a Alemanya encara i hauriem d'esperar mínim 1 dia per tenir-les.
Sort, que amics ens van venir a buscar a l'aeroport i ens van portar a casa.
Diumenge, ja mig recuperats del jet-lag, vam aprofitar per fer les compres de casa pq teniem la nevera buida. Com es compra aqui?? Donç, portes una motxila cadascú i a omplir-la al super.
Déspres tornes a casa com un montanyero al Himalaya i ja està, tampoc es tan dificil.
Les nostres maletes van arribar Dilluns al vespre després de reclamar-les i esperar durant toooooot el dia a casa. Ja podiem començar una vida normal.
La ciutat no s'ha mogut, sembla que esta tot al seu lloc o enterrat sota la neu. Els jardins i parcs tenen un gruix de neu de mig metre. Pel carrer continuament passen camions amb pales lleva-neu i surtidor de sal gorda incorporat.
Crec que aqui la neu i el gel no serien un gran problema, si no estiguessim en mig d'una vaga total d'autobusos que ja dura 40 dies, a més, es l'únic transport púlic d'Ottawa.
La gent ha d'agafar el seu cotxe o anar caminant per moures i la barreja entre trafic, neu, gel i fred sí que es un problema.
Avui he pogut comprobar com en un trajecte de mitja hora a peu a -21ºC s'em congelaven el front, els "mofletes", el nas, els mocs i els peus, per aquest ordre. Increible! (no parlaré de les demés cosetes petitetes).
De moment aixó es tot. Que només acaba de començar.
Fins aviat
Jordi
Dissabte a la tarda (d'aquí) vam arribar a la Capi, després d'haver fet els 400m obstacles per l'aeroport de Frankfurt en temps record, tenir unes poques turbulencies en l'avió de Canada, fer una hora de cua per ensenyar el pasaport a uns polis de película, i fer una altra hora de d'espera per saber que les nostres maletes estaven a Alemanya encara i hauriem d'esperar mínim 1 dia per tenir-les.
Sort, que amics ens van venir a buscar a l'aeroport i ens van portar a casa.
Diumenge, ja mig recuperats del jet-lag, vam aprofitar per fer les compres de casa pq teniem la nevera buida. Com es compra aqui?? Donç, portes una motxila cadascú i a omplir-la al super.
Déspres tornes a casa com un montanyero al Himalaya i ja està, tampoc es tan dificil.
Les nostres maletes van arribar Dilluns al vespre després de reclamar-les i esperar durant toooooot el dia a casa. Ja podiem començar una vida normal.
La ciutat no s'ha mogut, sembla que esta tot al seu lloc o enterrat sota la neu. Els jardins i parcs tenen un gruix de neu de mig metre. Pel carrer continuament passen camions amb pales lleva-neu i surtidor de sal gorda incorporat.
Crec que aqui la neu i el gel no serien un gran problema, si no estiguessim en mig d'una vaga total d'autobusos que ja dura 40 dies, a més, es l'únic transport púlic d'Ottawa.
La gent ha d'agafar el seu cotxe o anar caminant per moures i la barreja entre trafic, neu, gel i fred sí que es un problema.
Avui he pogut comprobar com en un trajecte de mitja hora a peu a -21ºC s'em congelaven el front, els "mofletes", el nas, els mocs i els peus, per aquest ordre. Increible! (no parlaré de les demés cosetes petitetes).
De moment aixó es tot. Que només acaba de començar.
Fins aviat
Jordi
Suscribirse a:
Entradas (Atom)